dissabte, 8 de desembre del 2012
El carrer...
...s’estenia desert i silenciós davant els seus peus. El vent fred i humit removia els seus cabells i li colpejava les galtes.
Olor de terra humida, el terra brillant, els camals mullats...
Avançava ràpidament per evitar la frescor matinal, s’ajustà l’abric, les fulles resseques cruixien al trepitjar-les.
Va notar una presència al darrere, aquesta s’anava acostant a poc a poc. Ja la tenia al damunt. Unes mans envoltaren la seva cintura en una tendra abraçada, l’alè càlid que li acaricià el coll, un bes a la galta...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada