El carrer...

...s’estenia desert i silenciós davant els seus peus. El vent fred i humit removia els seus cabells i li colpejava les galtes.

Olor de terra humida, el terra brillant, els camals mullats...

Avançava ràpidament per evitar la frescor matinal, s’ajustà l’abric, les fulles resseques cruixien al trepitjar-les.

Va notar una presència al darrere, aquesta s’anava acostant a poc a poc. Ja la tenia al damunt. Unes mans envoltaren la seva cintura en una tendra abraçada, l’alè càlid que li acaricià el coll, un bes a la galta...